Vés al contingut

Friedrich de la Motte Fouqué

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich de la Motte Fouqué

Friedrich de la Motte-Fouqué en uniforme d'húsar Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Friedrich de La Motte-Fouqué Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Friedrich Heinrich Karl de la Motte Fouqué Modifica el valor a Wikidata
12 febrer 1777 Modifica el valor a Wikidata
Brandenburg an der Havel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1843 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlter Garnisonfriedhof Berlin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSchloss Sacrow (en) Tradueix
Schloss Nennhausen (en) Tradueix
Lentzke
Halle Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
Lloc de treball Halle
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, poeta i dramaturg
GènereLiteratura fantàstica
MovimentRomanticisme
Influències
Influències en
Nom de plomaPellegrin
A.L.T. Frank Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit prussià Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Coalició
Campanya d'Alemanya de 1813
Sisena Coalició Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Ondina, novel·la (1811)
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCaroline von Briest (1803–1831), mort del cònjuge
valor desconegut (1798–1802), divorci
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
PareHeinrich August Carl de la Motte Fouqué Modifica el valor a Wikidata
ParentsHeinrich August de La Motte-Fouqué, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0209322 Allmovie: p323677
Musicbrainz: 3a3314d1-ef18-4750-8cd0-268686fa149d IMSLP: Category:Fouqué,_Friedrich_de_la_Motte Find a Grave: 23085062 Project Gutenberg: 1045 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Heinrich Karl de la Motte, Baró de Fouqué (Brandenburg an der Havel, 12 de febrer de 1777Berlín, 23 de gener de 1843) fou un escriptor alemany ascrit al moviment romàntic.

Biografia

[modifica]

Va nàixer a Brandenburg an der Havel, al si d'una família d'origen francès i hugonot, tal com ho testimonia el seu cognom. El seu avi, Heinrich August de la Motte Fouqué, havia estat un dels generals de Frederic el Gran i son pare fou un oficial prussià. Tot i que inicialment no estava destinat a les armes, Friedrich de la Motte Fouqué va abandonar finalments els seus estudis a la Universitat de Halle per allistar-se a l'exèrcit, i va participar en la campanya del Rin de l'any 1794. La resta de la seua vida va estar dedicat a la literatura. Va ser presentat a August Wilhelm Schlegel, qui el va influir pregonament com a poeta (mich gelehret Maß und Regel | Meister August Wilhelm Schlegel) i qui va publicar el primer llibre de Fouqué, Dramatische Spiele von Pellegrin, l'any 1804.

El seu primer matrimoni va ser dissortat, i aviat va concloure en divorci. La seua segona muller, Karoline von Briest (1773-1831), va gaudir en vida de certa reputació com a novel·lista. Després de la mort de Karoline, Fouqué es va casar per tercera vegada. Va trobar un cert consol davant del vaivé de l'acceptació popular en la pensió que generosament li va atorgar Frederic Guillem IV de Prússia, cosa que li va permetre passar els seus darrers dies sense problemes econòmics. Va morir l'any 1843 a Berlín.

Obra literària

[modifica]
« Si em preguntaren, què és un conte de fades? Diria, llegiu Ondina: això és un conte de fades... de tots els que conec, crec que aquest és el més bell »
George MacDonald, La imaginació fantàstica

Arrels romàntiques

[modifica]

Després de Dramatische Spiele von Pellegrin, la seua segona obra, Romanzen vom Tal Ronceval (1805), va fer més palès encara el seu lligam amb els escriptors capdavanters del Romanticisme, i a la Historie vom edlen Ritter Galmy (1806) va versificar un romanç de la cavalleria medieval del segle xvi.

Sigurd der Schlangentödter, ein Heldenspiel in sechs Abentheuren (1808) fou la primera dramatització alemanya moderna de la llegenda del Nibelung, per a la qual va combinar fonts islandeses, com ara la Saga Volsunga i l'alt-medieval alemany Cant dels Nibelungs.

Aquest drama, i les seues dues seqüeles, Sigurds Rache (1809) i Aslauga (1810), van ser publicades sota el títol Der Held des Nordens l'any 1810. La trilogia va atraure l'atenció vers l'autor, i va ser molt influent en les subsegüents versions de la història, com ara la de Friedrich Hebbel (Nibelungen) i la de Richard Wagner (L'anell del nibelung).

Aquestes obres primerenques mostren les línies que posteriorment seguiria Fouqué; els seus interessos van estar dividits entre la cavalleria medieval per una banda i la mitologia nòrdica per l'altra. El 1813, any de l'alçament contra Napoleó, va tornar a lluitar amb l'exèrcit prussià, i el nou patriotisme que es va despertar entre el poble alemany va deixar empremta en els seus escrits.

Obres populars

[modifica]

Entre 1810 i 1815, la popularitat de Fouqué va atènyer el seu punt culminant; les nombroses novel·les i narracions, obres de teatre i poemes èpics, que produïa amb extraordinària fecunditat, connectaven a la perfecció amb l'esperit de l'època. Les millors són les primeres —tot destacant entre totes elles la novel·la curta Ondina, que va aparèixer al voltant de 1811 i que avui dia és l'única que sosté la memòria de Fouqué. Això no obstant, per tenir una idea més precisa de les seues qualitats com a escriptor cal remetre's a dues novel·les llargues: Der Zauberring (1813) i Die Fahrten Thiodolfs des Isländers (1815).

Últims anys

[modifica]

A partir de 1820 la qualitat de la seua obra va anar deteriorant-se, en part degut a l'estil formal que feia servir, i que no va saber adaptar als canvis en el gust dels lectors alemanys. Es va aferrar tenaçment a la faramalla de romanticisme, però en la llum freda i sòbria de l'era post-romàntica, tot això ja semblava feble i teatral. La vigorosa i imaginativa inspiració dels primers anys el va abandonar, de manera que el sobrenom de "Don Quixot del romanticisme", que els seus enemics li van aplicar, no anava del tot errat.

Bibliografia

[modifica]
  • Ausgewählte Werke, editat per ell mateix, en 12 vols. (Berlín, 1841)
  • A selection, editatda per M. Koch, a Kürschner Deutsche Nationalliteratur, vol. 146, part ii. (Stuttgart, 1893)
  • Karl Goedeke. Grundriss zur Geschichte der deutschen Dichtung (2ª ed., vi. pp. 115 ff., Dresden, 1898).
  • Fouqué und einige seiner Zeitgenossen, Arno Schmidt (Bläschke 1958; 2a edició revisada, 1960), també en edidicó de Bargfelder, Volum III/1 (1993)
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs

[modifica]